MARTA (Joan Manuel Serrat) En catalán.
Publicado por
@CITYOFOLIVOS
Marta
Letra y Música de J.M. Serrat
La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol. El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat. Em parlen de Marta... Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix, i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà qué és el que teix). El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer. Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar. Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar. Em parlen de Marta...
MARTA
El rumor del mar en el alba y una playa llena de algas que irán secándose al sol. El sabor salado de las rocas y el vuelo tranquilo de las pocas gaviotas que entran en el puerto. Las barcas que por la mañana vuelven, las redes que en el muelle duermen y las viejas calles empedradas. La iglesia humilde y pequeña y entre la niebla, perdida, lejana y gris, la ciudad. Me hablan de Marta... Las blancas casas del pueblo y el hombre viejo que canta coplas mientras va vendiendo pescado, y la mujer que con desgana mueve entre sus manos la lana. (Quién sabrá qué es lo que teje). El castillo, la isla pequeña, la cueva, el faro y la ermita y los amigos de otro tiempo y el reloj que no anda y estos niños que en la arena han encontrado su calle. Me hablan de Marta... Las horas vacías que pasan y el camino que me lleva a casa después de mucho caminar. Cada mueble y cada libro, cada rincón donde juntos vivíamos momentos como nadie sabe. Mis manos y mis labios que de su sabor viven ávidos sin poderlos olvidar. Las largas noches sin luna, las olas y cada una de las luces que hay en el mar. Me hablan de Marta...
Letra y Música de J.M. Serrat
La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol. El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat. Em parlen de Marta... Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix, i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà qué és el que teix). El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer. Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar. Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar. Em parlen de Marta...
MARTA
El rumor del mar en el alba y una playa llena de algas que irán secándose al sol. El sabor salado de las rocas y el vuelo tranquilo de las pocas gaviotas que entran en el puerto. Las barcas que por la mañana vuelven, las redes que en el muelle duermen y las viejas calles empedradas. La iglesia humilde y pequeña y entre la niebla, perdida, lejana y gris, la ciudad. Me hablan de Marta... Las blancas casas del pueblo y el hombre viejo que canta coplas mientras va vendiendo pescado, y la mujer que con desgana mueve entre sus manos la lana. (Quién sabrá qué es lo que teje). El castillo, la isla pequeña, la cueva, el faro y la ermita y los amigos de otro tiempo y el reloj que no anda y estos niños que en la arena han encontrado su calle. Me hablan de Marta... Las horas vacías que pasan y el camino que me lleva a casa después de mucho caminar. Cada mueble y cada libro, cada rincón donde juntos vivíamos momentos como nadie sabe. Mis manos y mis labios que de su sabor viven ávidos sin poderlos olvidar. Las largas noches sin luna, las olas y cada una de las luces que hay en el mar. Me hablan de Marta...
Más notas de CancionesVer todas
Más notas de Canciones
ARG
Me considero una mujer sencilla, afectuosa, alegre, laburante.. sobre todo posit
¿CONOCERLA?
Más Mujeres
USA
Me gusta andar en bicicleta, acampar, ir a la playa, escuchar música. Me gusta
¿CONOCERLO?
Más Hombres
Salidas Grupales
Ver TodasTalleres y Cursos (Zoom)
Capacitación funciones avanzadas para organizador
@SERGIO - Lun 19/10/2026
1
10
Me interesa
Talleres y Cursos (Zoom)
LA FELICIDAD: ese instante (Virtual)
@GLORY2023 - Vie 16/10/2026
18
7
Me interesa
Fiestas
? LA NOCHE MÁS ESPERADA DE NOVIEMBRE, FIESTON EN
@GABY_LACOLO21 - Sáb 21/11/2026
0
52
Me interesa


